Catàleg

L'aiguardent o esperit de vi és una beguda espirituosa obtinguda per la destil·lació de líquids procedents de fermentació alcohòlica, com ara vi, melassa de canya de sucre, de brisa, pomes o sidra i altres sucs de fruita. Pot ser natural o perfumat amb tota mena d'essències.

El licor d'anís és un tipus d'aiguardent que prové de la maceració en alcohol de llavors d'anís, en combinació amb altres plantes. La graduació de l'anís varia entre els 30º (anís dolç) i els 50º (anís sec). El licor de Cassalla té una graduació més alta i és més sec.

Disposem d’una àmplia varietat de licors d’aperitiu, indicats per a la franja d’abans dels àpats, per a tots els gustos: absenta, pastís, licor d’herbes, i els tradicionals Campari, Aperol, Amaro, Disaronno, entre d’altres.

És una beguda alcohòlica destil·lada producte de la fermentació de la canya de sucre. És un producte principalment del Brasil, conegut per ser l'ingredient principal de la caipirinha. Com el rom, té dues varietats sense envellir (blanca) i envellida (daurada).

La cervesa és una beguda alcohòlica produïda per fermentació de cereals. És probablement la beguda alcohòlica més consumida, i la més antiga. A Licovin disposem de la distribució exclusiva de la marca Estrella Galicia a la nostra àrea geogràfica. També us podem oferir altres cerveses nacionals (Moritz) d’importació (Heineken, Leffe, Paulaner, Guiness, Desperados, Corona, etc.).

Un còctel és una preparació a base de la barreja de dos o més tipus de begudes, que poden contenir alcohol o no. Es barregen els components harmònicament, de manera que cap sabor destaqui per sobre dels altres sinó que es complementin. Disposem d’una extensa varietat de concentrats i siropes per donar el toc especial als vostres còctels.

El brandy és un destil·lat amb base de vi de raïm blanc o negre. El cognac és un brandy francès que procedeix de la regió homònima i que s’elabora únicament amb raïm blanc de les varietats ugni blanc, colombard o folle blanche, amb un envelliment mínim de 3 anys en botes de roure.

És un aiguardent d’origen holandès, amb una graduació que varia entre els 37° i els 47° en funció de la varietat, la més coneguda és la  London Dry Gin. Tot i que es pot consumir sola, s’acostuma a combinar donant lloc a còctels tan coneguts com el Gin Tonic, el Dry Martini, el Gin Fizz o el Bronx, entre d’altres.

La grappa és un aiguardent d'orujo amb una graduació alcohòlica que oscil·la entre els 38 i els 60 graus. S'obté per destil·lació de l’orujo del raïm i a cada zona rep una denominació diferent: les grappas italianes o eslovenes, les bagaceiras portugueses, els tsipouros grecs, els marcs francesos o l'aiguardent d'orujo espanyol. El marc de cava és la denominació a la regió catalana del Penedès.

Un licor de whisky és una combinació de whisky amb una diferent varietat de saboritzants i altres agregats, i com a resultat una beguda més suau que el Whisky original.

El licor és una beguda alcohòlica, que s'obté per destil·lació, maceració o infusió, elaborada amb fruites o herbes en aiguardent. En el nostre catàleg podeu trobar-ne de tot tipus: licor d’herbes, licor d’arròs, ratafia, licor cafè, limoncello, Calisay, etc.

És un vi amb gust dolç, que ofereix una aroma característic per la seva finor. El vi moscat majoritàriament s’extreu del raïm d’una de les varietats de cep blanca més antigues que existeixen, la coneguda com a Vitis Apiana. A Catalunya, quan es parla de “moscatell” normalment fa referència a la variant més dolça i en canvi, si és sec se l’anomena “moscat”.

El vi olorós és un vi enfortit o generós, propi de la zona de Jerez. S'obté de la varietat de raïm Palomino, i té una graduació alcohòlica entre els 18º i els 20º, tot i que en vins vells d’entre 30 i 40 anys, es poden assolir els 25º. Són molt aromàtics, de color daurat fosc i amb molt de cos a nivell de sabor. Al mercat poden trobar-se tant vins olorosos secs com vins la varietat més dolça. El fino és un vi blanc generós, tradicional de la zona de Jerez, a Andalusia.

L’Oporto pertany a la regió de Douro, dins d'una de les Denominacions d'Origen de Portugal. Té un sabor dolç, de cos pesat i, a banda del seu origen geogràfic, es caracteritza per tenir una graduació alcohòlica superior a la d’altres vins, propera en molts casos al 20% vol.

El patxaran s’obté per la maceració d’endrines a aiguardent anisat. És característic de la regió de Navarra. El seu contingut alcohòlic oscil·la entre el 25 i el 30% del volum i s’acostuma a prendre després dels àpats, com a digestiu.

Tot i que hi ha moltes variants, en funció dels ingredients que s’hi han anat afegint, el ponx és una beguda que originàriament s’obtenia barrejant rom o un altre licor espirituós, amb aigua, llimona, sucre i te. A nivell espanyol, els principals referents d’aquesta beguda són Ponche Caballero i Ponche Santa María de Osborne.

El rom té un sabor lleugerament dolç, resultat de la seva elaboració amb canyes de sucre (la melassa) o amb remolatxa. Es pot consumir sol o en combinats com el mojito, daiquiri o cubalibre, entre d’altres. Els principals països productors de rom es troben al Carib i a l'Amèrica Llatina, d'on prové originàriament, però actualment es fabrica arreu del món.

La denominació prové de l'alemany “empassar”, i designa normalment un aiguardent transparent, fermentat i destil·lat a partir de cereals, arrels o fruits, en particular de cireres, (Kirschwasser), pomes, peres, préssecs, prunes, albercocs o de mirabolans. Amb més de 32º d'alcohol i especialment el produït a Alemanya, Àustria, Alsàcia, Lorena, o Suïssa.

Sidra és el nom que rep la beguda obtinguda de la fermentació del suc de poma i que és molt popular del nord d’Espanya, especialment d’Astúries i País Basc, tot i que se’n produeix a diferents llocs del món. La seva graduació alcohòlica varia entre el 3 i el 8% vol., tot i que en alguns casos es poden trobar de fins a 12% vol. d’alcohol. Hi ha dos tipus de sidra, la natural (més popular a Espanya) i la gasificada (o súper gasificada, més freqüent a la resta de països).

Tequila és el nom que se li dona al mezcal o destil·lat d’agave que té la seva pròpia Denominació d’Origen, a México. Segons el temps d’envelliment a barrica, es diferencien 3 tipus de tequila: el blanc (o tequila silver, que no ha estat envellit a barriques), el reposat (que passa entre 2 i 12 mesos) i l’anyenc (“añejo” que ha estat envellit més d’un any a barrica). El sotol és una variant, que no utilitza l’agave com a ingredient principal sinó el sotol (o sereque).

El vermut, d’arrels italianes, ha entrat amb força al mercat europeu i s’ha posicionat com una beguda de moda, pel seu caràcter mediterrani. És un ingredient clau en còctels tan populars com el Dry Martini, el Negroni o el Manhattan. La base del vermut és el vi macerat amb herbes i espècies, i es diferencien dues varietats en funció del contingut de sucres: el dolç o el sec.

El vi porta entre nosaltres milers i milers d'anys: la seva producció va començar durant el neolític. És una beguda que es produeix a partir de la fermentació del most del raïm, obtingut a través del premsat. Després de la fermentació, el vi passa a altres dipòsits o barriques on romandrà el temps.

Els vins escumosos s'obtenen gràcies a una segona fermentació del vi en envàs tancat, la qual atorga el seu caràcter carbònic. D'aquesta manera, el vi forma escuma de sensible persistència seguida d'un despreniment continu de bombolles.

Beguda d’origen rus (la seva denominació és “voda”, que traduït és “aigua”), que es va popularitzar després de la II Guerra Mundial i que actualment, és de les begudes espirituoses més consumides a nivell mundial.  De graduació molt variable, acostuma a ser propera als 40°, tot i que algunes variants russes arriben als 73° i fins i tot els 96°. També es pot prendre amb combinat, un dels més coneguts és el Bloody Mary.

El whisky és un tipus de destil·lat que s'obté, generalment, de cereals com el blat, l'ordi o el mill. Existeixen 5 varietats principals de whisky: l’escocès o Scotch, l’irlandès o Irish, el de sègol o Rye, el Bourbon i el Tennessee. Hi ha moltes variants i cada marca es diferencia de la resta en multitud de detalls: origen, la seva composició, materials dels barrils, etc.

Els xarops que s’utilitzen a cocteleria són begudes no alcohòliques per a ser mesclades amb licors i així elaborar infinitat de combinats. Generalment estan formades per aigua, sucre, fruita i aroma. Tenen la funció de donar sabors, endolcir i donar color vius als nostres còctels i combinats amb o sense alcohol.